4
« en: 09 de Marzo de 2014, 09:17:44 am »
Vaig aprendre a mirar el cel,
veient les estrelles entre somnis,
il•luminant esteles d'anhels,
i apagant les meves tristeses.
Vaig aprendre a mirar el vent,
i els colors de les nuvolades,
a sentir el gust del silenci,
entre soroll de tramuntanades.
Vaig aprendre a encendre el foc,
d'un rostoll d’il•lusions,
a escalfar cors silenciosos,
i encendre'ls d'amors callats.
Vaig aprendre el que és el dolor,
i a conèixer de front la tristesa,
la pena i el plor van marxar,
en sentir el tacte d'una mà.
Vaig aprendre el que és la solitud,
la qual em feia por i rebutjava,
pau i serenitat em van donar,
dels amics la seva amistat.
Vaig aprendre i comprendre,
qual breu que és nostre pas,
vivint l'amor i la desgràcia,
vaig anar endavant sense recular.
Vaig aprendre el que és la paciència,
i a calmar cants de sirenes,
la ira vaig omplir d'esperança,
cobrint la manca de tolerància.
Que com vaig aprendre a viure,
i quan vaig aprendre a estimar?
no ho sé, hi ha camí a seguir,
doncs cada dia és aprendre.
Amillás (2012/10/28)
Mostrar Mensajes
